Origen de la bicicleta
La bicicleta va néixer l’any 1885
com una evolució de la draisina. Aquest artefacte consistia en dues rodes dirigibles amb un manillar. D'aquesta manera podem considerar que la història del velocípede no té origen fins a l'any
1851, quan Pierre Michaux i el seu fill Ernest, dos carreters, van tenir la idea d'afegir uns pedals a la roda davantera d'aquest artefacte. Tot i això, aquest artefacte continuava tenint problemes: la roda davantera era molt més gran que la de darrere. Això suposava
que la seva velocitat no fos més que de 5 km/hora, és a dir, el temps i
distància que pot aconseguir una persona caminant de pressa. És per aquest motiu que es va començar a
investigar com podien aconseguir que fos més eficaç i veloç.
No va ser fins a l’any 1880 però,
que es va començar a utilitzar el terme bycicle
a Anglaterra. Definitivament, però, l’invent que va suposar la creació de la bicicleta
com a un objecte que cobria les necessitats de desplaçament de forma eficaç va
ser el mecanisme de transmissió mitjançant la cadena, el plat i el pinyó. Aquest
artefacte fou obra de Guilmet i H.J. Lawson l’any 1897. A partir d’aquí, la bicicleta va anar desenvolupant-se i
canviant fins a la bicicleta que coneixem avui en dia. De fet, aquesta evolució
es va dur a terme de forma molt ràpida, ja que pel 1900 ja s’havia desenvolupat un aparell
que tenia tots els aspectes que tenen les bicicletes actuals: neumàtics,
canvis, roda lliure, etc.
La bicicleta com a mitjà de transport
A principis de segle XX, la bicicleta
es va convertir en el mitjà de transport de les classes treballadores. A més, s’havia
introduït a les societats colonials. De fet, no va ser fins després de la
Segona Guerra Mundial i el boom de l’automòbil que la bicicleta es va començar
a deixar en segon pla. Tot i això, en les últimes dècades està ocorrent un fet
molt significatiu, i és que la societat cada cop tendeix més a cobrir les seves
necessitats de transport mitjançant l’energia muscular humana, i deixant de
banda el transport mecànic com l’automòbil.
Des de l’any 1987, el nombre de
bicicletes que roden pel món duplica el nombre d’automòbils. Passa el mateix amb la producció industrial: el nombre de bicicletes fabricades triplica
la d’automòbils cada any. I és que és un mitjà de transport utilitzat tant a països
en vies de desenvolupament, com a països industrialitzats. Pel que fa als països
menys desenvolupats, la bicicleta és l’únic mitjà de transport que es pot
permetre la societat. Pel que fa als industrialitzats, la bicicleta és un complement
de mitjà de transport. De fet, a les principals ciutats de Dinamarca i Amsterdam el percentatge d’ús de
la bicicleta com a mitjà de transport per desplaçar-se cada cop és més alt.
 |
| Bicicletes a Amsterdam. FONT: ViajeJet |
La bicicleta a Barcelona
Per entendre la història de la bicicleta
a la ciutat catalana cal traslladar-se a dos grans esdeveniments que es van dur
a terme a finals dels anys 70. Per una banda, la manifestació ciclista del 18
de desembre de 1977 amb el lema “Fem la ciutat habitable” i, per l'altra, la
manifestació duta a terme el 5 de novembre de 1978 durant la Jornada Naturista,
sota el lema “Lluitem per una nova vida”. L’ajuntament no va reaccionar a l’altura
de la demanda de la població barcelonina. Va considerar que no era necessària la
creació del carril bici, tot i que estaven oberts a realitzar una enquesta per
saber quin seria el nombre de ciutadans que utilitzarien la bicicleta com a
mitjà de transport quotidià.
Un altre esdeveniment molt important fou l’exposició pública d’un Projecte de Carril-Bici per la ciutat de Barcelona a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. El projecte el va dur a terme un grup d’estudiants d’enginyeria industrial que el van entregar de forma gratuïta a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest es titulava “Elecció i disseny d’una xarxa de vies de bici per la ciutat de Barcelona” i els seus autors van crear certa polèmica criticant a l’Ajuntament per tenir una visió de la bicicleta com un instrument esportiu-recreatiu. D’aquesta manera, els autors del projecte reivindicaven la bicicleta com a un mitjà de transport per la ciutat.
Tot i que es van dur a terme
diversos esdeveniments més relacionats amb la bicicleta, no va ser fins al 15
de juliol de 1983 que es va dur a terme una de les accions més importants.
Centenars de ciclistes van participar en la “inauguració” d’un carril bici a la
confluència de Passeig de Gràcia-Diputació. Es va batejar com el carril bici “pirata”,
ja que es va estrenar a marge de l’Ajuntament, que com ja s’ha comentat,
considerava la bicicleta com a un mitjà de lleure, però no de transport. La resposta de l’Ajuntament davant d’aquest
acte reivindicatiu fou anunciar la creació d’un carril “cortesia” de cara a l’any
següent. Es tractava d’un carril compartit per bicicletes i petites motocicletes.
Més endavant es va anunciar un carril bici que es podria utilitzar els
diumenges i festius.
L’any 1984 s’estimava que a la
ciutat catalana rodaven unes 500 bicicletes. Quatre anys després ja n’hi
havia entre 1.000 i 1.200. Aquest factor va animar a l’ajuntament a anunciar la
creació del primer carril bici permanent i de doble sentit de circulació entre
la Plaça Francesc Macià i el Parc de Cervantes. Es va inaugurar el 13 d’octubre
de 1990.
